 |
Hi han bàsicament dos tipus de dolçaina:
Dolçaina en FA. Construïda normalment amb fusta de arbres fruiters o de garrofer aquest instrument hi te un so dolç i s’utilitza normalment per acompanyar al cant vocal. Es diu que està en FA per què quan es digita el DO en l’instrument, sona realment un FA. Dolçaina en SOL. Utilitzada per a passa carrers, dianes, processons i concerts, és la més comú. El seu so és mes agut i brillant que l’altra dolçaina que es 3 o 4 cm. més llarga. Com diu el seu nom, en aquest instrument al digitar un DO sonarà realment un SOL, sonant sempre una quinta més alta que les notes corresponents al pentagrama. Aquestes dolçaines solen estar fabricades amb fustes més dures que la dolçaina en FA, com ara granadillo, palosanto, ebano… |
|
|
Característic de la dolçaina és la seua gran potència de so i la dificultat d’execució, ja que al ser un instrument prou curt hi te poca resistència al alè i produeix fatiga física prou ràpidament. |
||
| La Dolçaina té forma cònica amb una altura aproximada de 30 cm. per a les de Sol i de 34 cm més o menys per a les de Fa. Té tres parts diferenciades entre si anomenades |
||
| Canya: | ||
 |
 |
|
|
És el motor del so, a més de ser la part més delicada, s’ha de tenir la màxima precaució quan s’utilitze, ja que la seua elaboració és molt subtil i la mínima variació l’afecta enormement
La seua elaboració és prou complicada: criada dos anys en el canyar, es talla en canuts que es deixen assecar un o dos anys. Passat aquest temps el canut es talla en quatre llargues tires d’on es tallen les pales i es manipulen lligant-les amb cordell fins aconseguir la canya completa. En cas de resultar excessivament dura, la canya pot rebaixar-se per fer-la més fina. |
||
Cos de la Dolçaina: |
||
 |
||
|
És la part d’on controlem l’afinació.
en la part central estan els orificis per a produir les diferents notes i en la part inferior o campana que actua com a amplificador del so. |
||
| Tudell: | ||
|
És el canonet metal-lic de llautó o també d’argent, que uneix la canya i el cos de la dolçaina.
|
||
 |
||
| Finalment el tudell es l’unic complement de metall de la dolçaina. Transmet el so produit per la canya i l’amplifica. En la part de dalt -mes estreta- es on es col-loca la canya. La part mes grossa s’ompli d’un material tal com fil o tefló per tal d’ajustar-la al cos de la dolçaina. Separa aquestes dos parts un anell que fa de suport del material que utiltzem per ajustar el tudell al cos de la dolçaina. |
||
 |
 |
|